Qui és l’alegria?
15 oct. 2016

Qui és l’alegria?

Hola! Jo sóc la TRISTESA i facilito un moment per estar a soles amb tu mateix.

La tristesa és una de les emocions més desvalorades. Vivim en una societat on no se’ns permet estar tristos o insinuar que tenim un baix estat d’ànim. No sabem reaccionar quan veiem que algú està plorant i necessitem ràpidament canviar de tema o buscar-li alguna distracció. Tampoc ens agrada que ens vegin plorar i de seguida demanem perdó si estem una mica moixos. Per què ens són tan incòmodes aquestes situacions?

On notem la tristesa?

Amb la tristesa sentim una pèrdua d’energia, se’ns fa un buit a l’estómac, o tenim un pes al pit. Notem una càrrega sobre el nostre cos, no estem totalment rectes i mirant endavant. Al revés, tenim tendència a recollir-nos sobre nosaltres mateixos.

I per què serveix la tristesa?

6d26aa0933adca93e06e692291928071Les nostres emocions són funcionals, és a dir, tenen una funció de supervivència. La tristesa ve donada, generalment, per una pèrdua: la mort d’una persona que estimem, el fracàs de les expectatives que havíem generat, una decepció cap a un amic, una ruptura de parella o, simplement, la pèrdua real d’un objecte.

És possible que quan vivim una d’aquestes situacions sentim dolor i ens sentim perduts. Això és la tristesa. Amb la tristesa reduïm la nostra energia i tenim menys motivació per començar coses noves. La tristesa ens connecta amb nosaltres mateixos, amb el nostre dolor, amb la nostra essència. És el moment de parar màquines i observar-te – i no és tan fàcil! – . És l’excusa ideal per avaluar el significat que tenia aquesta persona (o aquesta relació), fer alguns ajustos en la nostra manera de funcionar i establir nous plans que ens permetin seguir amb la nostra vida. Aquesta és la funció de la tristesa.

Per tant, la tristesa s’ha de viure! No hi ha cap drecera per evitar-la. Et toca passar aquí i no hi pots fer més!

Ara bé… què podem fer per no sentir-nos tan malament?

Les pel·lícules ens han donat un pilot d’alternatives: menjar un pot enorme de gelat de xocolata, anar de compres i cremar la targeta de crèdit, sortir de copes fins a altes hores de la matinada, posar-te a escriure o a pintar…. Què funciona? Doncs allò que tu necessitis!

És possible que en un primer moment intentis evitar aquesta sensació i facis tot el possible per distreure’t i no pensar-hi. Però…. realment ens sentim millor? O quan acabem encara ens sentim més malament? Per exemple, he tingut un mal dia a la feina perquè el meu cap m’ha picat el crostó, me’n vaig a casa i per passar el mal rotllo em menjo tota la rajola de xocolata. Potser hauré calmat el malestar, però serà momentani perquè després m’acabaré sentint culpable per haver menjat compulsivament, amb mal de panxa i amb el problema a la feina sense solucionar.

Tots tenim els nostres processos per viure cada emoció, pots fer el que vulguis que et faci sentir millor, però al final necessitaràs un moment de calma per poder pair el que t’ha passat. Si vols evitar el malestar, no ho aconseguiràs, però sí que et pots permetre “aplaçar” aquest dolor i encarregar-te’n al cap d’una estona. És a dir, és important que siguem conscients de com ens sentim, perquè això ens permetrà regular-nos i gestionar la nostra pròpia tristesa, ja que tard o d’hora ens hi haurem d’enfrontar!

L’estratègia o l’antídot de la tristesa és el Consol. Deixar-se consolar, demanar una abraçada i deixar-se anar parlant amb una persona és una de les millors maneres de gestionar la tristesa. Recorda! Demanar ajuda no et fa menys vàlid!

Altres estratègies que et poden ajudar són: una dutxa d’aigua calenta… assaborir un menjar… fer l’amor… escoltar música relaxada… una estona de sol a la terrassa… Fixa’t que el més important d’aquí és que són estones per a TU, per estar amb tu mateix/a i per mirar-te cap endins. Són moments de plaer sensorial que afavoreixen la connexió amb la teva essència, amb qui ets tu, i que et poden ajudar a connectar amb el teu dolor, amb els teus dubtes i a estimar la teva TRISTESA.


Laia Sala

Sóc la Laia Sala i vaig néixer a Torelló, un poble la comarca d'Osona del qual em sento molt orgullosa. Estic llicenciada en Psicologia per la Universitat de Girona i continuo formant-me sempre que puc en diferents àmbits. Dins el món de la psicologia m'interessa tot allò relacionat amb els infants i adolescents i intento aportar el meu granet de sorra en el desenvolupament d'una personalitat sana, equilibrada i sobretot feliç!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *